Oh! El meu Blog! Gran retrobament! Quant temps!... i pensar que casi res ha canviat des de que vaig parar d'escriure...
Avui, que he trobat una gran frase d'un bon llibre i les gotetes de pluja s'han apropat a totes les finestres de casa. Refrescant els carrers, tot i que esteim a punt de començar l'estiu... He decidit tornar a reviure això!
Aquests mesos els viatges a terres catalanes han incrementat, fent-me conéixer coses d'aquestes que m'han alegrat molt la vista, (i no només parlo dels llocs geològicament parlant :-)). Pensareu que estic boja, que aquestes coses a distància no porten enlloc, però creieu-me, que d'alguna manera esteim apostant per aquesta situació en la que ens trobem. Si els fruits són bons per a què deixar-los?, no?. Carpe diem que en diuen... Que de coses dolentes ja ens en passen massa sovint i acabes estimant tot el que t'estima, perquè sí, l'estimo. A ell i tot el que l'envolta. És diferent, és sa al mateix temps que perillós, preocupant i caòtic que li dóna aquest punt de fragilitat constant...
I parlant de fragilitat... Benvinguda al món del SIN GLUTEN Mercè!! Qui diu que només és no menjar pasta, pa, pizza i totes les seves variants...???. Amb el sou (i no setmanada en el meu cas) de la meva generació qui no queda amb els amics per fer un Mcdonald's o un Bocatta? Doncs això...
Aquests 2 mesos he estat en la recerca de tota mena de productes i preus...i encara no ho hem descobert tot. Visca la QUINOA!... to be continued.
Possiblement, i ja per acabar, el meu mes intens ha estat amb els aprenents de monitors de temps lliure. Massa sensacions, massa paraules, massa impressions, massa poca vergonya... moltes ganes de retrobar-vos. :-) En conclusió: moltes ganes d'estar aquest estiu amb els nins/es d'Amadiba. Manetes i peuets entre tanta calor... Pot ser gros!
I fins aquí... "Lo temps"! ai, "Visc a Catalunya!", ai no... és igual. :-P
