*

Moments de retrospecció...

Hi ha comiats que fan molt mal però que et deixen una gran tendresa. Gràcies infinites per haver-te creuat pel meu camí i compartit grans moments de la meva vida...

T'estimo.

"Fes-ho o no ho facis, però mai ho intentis"

Oh! El meu Blog! Gran retrobament! Quant temps!... i pensar que casi res ha canviat des de que vaig parar d'escriure...

Avui, que he trobat una gran frase d'un bon llibre i les gotetes de pluja s'han apropat a totes les finestres de casa. Refrescant els carrers, tot i que esteim a punt de començar l'estiu... He decidit tornar a reviure això!

Aquests mesos els viatges a terres catalanes han incrementat, fent-me conéixer coses d'aquestes que m'han alegrat molt la vista, (i no només parlo dels llocs geològicament parlant :-)). Pensareu que estic boja, que aquestes coses a distància no porten enlloc, però creieu-me, que d'alguna manera esteim apostant per aquesta situació en la que ens trobem. Si els fruits són bons per a què deixar-los?, no?. Carpe diem que en diuen... Que de coses dolentes ja  ens en passen massa sovint i acabes estimant tot el que t'estima, perquè sí, l'estimo. A ell i tot el que l'envolta. És diferent, és sa al mateix temps que perillós, preocupant i caòtic que li dóna aquest punt de fragilitat constant...

I parlant de fragilitat... Benvinguda al món del SIN GLUTEN Mercè!! Qui diu que només és no menjar pasta, pa, pizza i totes les seves variants...???. Amb el sou (i no setmanada en el meu cas) de la meva generació qui no queda amb els amics per fer un Mcdonald's o un Bocatta? Doncs això...
Aquests 2 mesos he estat en la recerca de tota mena de productes i preus...i encara no ho hem descobert tot. Visca la QUINOA!... to be continued.

Possiblement, i ja per acabar, el meu mes intens ha estat amb els aprenents de monitors de temps lliure. Massa sensacions, massa paraules, massa impressions, massa poca vergonya... moltes ganes de retrobar-vos. :-) En conclusió: moltes ganes d'estar aquest estiu amb els nins/es d'Amadiba. Manetes i peuets entre tanta calor... Pot ser gros!

I fins aquí... "Lo temps"! ai, "Visc a Catalunya!", ai no... és igual. :-P

Sant Antoni - Sant Sebastià

I després del Nadal es comença l'any nou amb el mateix fred. La rosada al matí, dibuixant les teranyines a qualsevol racó del jardí. La boira a la nit, dificultant la visibilitat...
Tot i així, la raresa de la meteorologia ha fet que gaudissim tant de dies primaverals, com de nevades (poc intensa) com la d'ahir a ciutat.

Com és costum en aquesta època, Palma i els pobles es tornaren a preparar per a acollir, un altre any, les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià.
El pregó començà Dissabte passat amb la tradicional cercavila que protagonitzaven Gegants,

Dimonis

i nosaltres. Els Castellers de Mallorca, que només poguerem fer un pilar de 4 caminant a l'entrada de la plaça de Cort.

Començaven les festes amb el Pregó, aquest any, "del Casta".
 (fotos:MargaridaCarrió)
Dilluns va ser moment de treure els animalons a beneïr, i, encara que molts optassin per un ca o cussa...

... n'hi havia que havien apostat fort.

Tornarem a casa ben beneïts (nosaltres incloses) i plenes d'arena...

Dimarts va tocar concert al Teatre Principal de Palma amb "Els Amics de les Arts". Hi anarem no massa convençudes, però ara duim uns dies amb les cançons que no deixen de repetir-se.
Personalment em va sorprendre gratament, ja que, a part de cantar, feien uns bons monòlegs!. Segur que si tornem repetirem!!

 (foto:PereJoan)

 Dimecres Revetla, amb actuació exprés dels Castellers a la plaça Major (ja que només ens donaren uns 15-20 minuts per actuar). Ferem un 3d6a, 2d6 i 2pilarsd4.
Seguidament, encesa de foguerons, torrades i cap als concerts!

Aquest any tenguerem la sorpresa de n'Aina, que havia vengut des de Barcelona per veure a na Beth (encara que ella digui que era a nosaltres... :P).
Les places s'ompliren a vessar, sobretot la plaça Major amb "Loquillo" com a gran esperat i plaça Jaume I amb "Dover".
Personalment s'hem va fer curt, però va ser una bona nit.

Dijous gaudirem de festa palmesana on alguns pogueren passar tranquil.lament la ressaca i ahir concert d'"El Mägo de Öz".

(foto:MargaridaCarrió)
Els de les files del darrera no sentirem gaire cosa, ni gaire bé. Uns Mägo una mica atrotinats pel pas del temps, però la gent en va gaudir recordant vells temps.

Finalitzem avui amb l'Atiar Foc, on els carrers i la Catedral s'omplen de foc, fum i llum...
Que tengueu un bon final de festes!

Nadal 2010

Altre any amb l'arribada del Nadal.
Menjar, menjar, menjar... Sopa, porcella, torrons, cava...

Aquest ha estat una mica especial, ja que, durant tot el 24 em donaren l'oportunitat d'assistir voluntariament a una escola de Nadal organitzada per Amadiba, una ONG per a persones amb discapacitats psíquiques (que acaba dia 7 de Gener).
Hi anava amb una mica de por, per no saber que em trobaria, i ja us dic que, encara que no es comuniquin gaire, els seus somriures t'arriben ben endins...

La nit bona, aquest any, la passarem a Sóller amb les famoses gambes,...

... les matines amb la Sibil.la, i la xocolatada a la Rectoria on es cantaren nadales animadament.

I així arriba el 25...

...taula parada i disposats a quedar ben tips.

 

La nostra nit de Nadal sempre acaba amb unes Quines al poble i tinguerem gaire sort.

Que passeu les festes, el millor que pogueu, amb els que més estimeu i sempre recordant els que ja no hi són...
Bon Nadal!

Sopar de Nadal dels CdM

"Els castells, la sibil.la, la dieta mediterània, el tango i el flamenc, foren els protagonistes del sopar de Nadal dels Castellers de Mallorca"

Des de la nostra web www.castellersdemallorca.com

"Com ja és tradició durant les nostres vacances, els Castellers de Mallorca ens endiumenjam per assistir al sopar de Nadal a l'IES Joan Maria Tomàs. La nova i l'antiga comissió de festes vestiren l'institut de gala per rebre els castellers, familiars i amics a un dels esdeveniments més emotius i agradables de l'any. Hi hagué una bona diversitat de plats per triar i tothom s'omplí la panxa ben aviat, amb l'acompanyament de bons vins i cava.

Però el moment més important de la nit arribà després de sopar, quan començà l'espectacle, enguany un programa especial de Quarts de nou, dedicat a la nostra colla i presentat per Carles Esteve i Elisabet Carnisser a la mallorquina.

El programa, a més d'incloure el ja tradicional vídeo resum de la temporada i el ball de la canalla

va fer un homenatge a les distintes figures declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat:


la sibil·la,

 la dieta mediterrània,

 el flamenc,

el tango

...i, evidentment, els castells.

Tot plegat, una hora i mitja de rialles, música i manca de ridícul absolut. Des d'aquí volem donar l'enhorabona a la comissió de festes per la feina feta!

Castellers, molts d'anys i bones festes! Salut i castells!"

Dies a Barna

Sé que he tardat molt en tornar a actualitzar el blog i que tot i estar ens dies de tardor hem pogut gaudir de dies típics de primavera. El temps torna boig juntament amb tot el món....

Del 18 al 21 de Novembre vaig disfrutar de fer turisme per terres catalanes en bona companyia. Allà semblava haver arribat de cop en ple hivern i doriem amb doble edredó perquè encara no havies tengut temps de comprar-te cap calefactor... :) Aina.

Vaig estar tant contenta de veure't a l'aeroport esperant-me amb una carpeta amb la mà perquè tenies exàmens (i amb la qual t'havien confós de periodista) però disposada a passar el màxim de temps possible amb mi.
Costa una mica ara recordar algún fet graciós perquè ha passat molt temps... però sé que no volia marxar i que tenc ganes de tornar-te a tenir per aquí, juntament amb les altres.

Els dies que vaig estar per casa teva, va concidir amb una festa que es feia en reconeixement als castells que havien esdevingut feia poc patrimoni inmaterial de la humanitat, a l'antiga fàbrica Damm, amb les actuacions de "Teràpia de Shock" i els "Lax'n'busto".

El Diumenge al matí partirem a Terrassa, per a veure la darrera actuació castellera en la Diada dels amfitrions, els Minyons de Terrassa.

Hi havia gran espectació perquè la colla volia descarregar el tercer 3de10 de la seva història.
Després de desmontar-ho dos cops, varem poder veure una aleta de 3de10. I encara que no quedaren contents perquè només va quedar en carregat, fou un castell nou tant per a alguns espectadors com pels nous de la pròpia colla.

Així que tancaren temporada amb un gust agre-dolç, però amb prous motius de cel.lebració.

Felicitats i gràcies Aina :)

amiga soledat

Qualsevol relació és difícil de portar. Ostres, quina feinada! Per molt que facis, moltes vegades no n'hi ha prou i és que sempre demanem més i més...
De totes maneres hi ha relacions que més valdria no tenir... Aquesta es diu Soledat i portavem una mena de relació que no podia aguantar. Venia a veure'm sobretot a les nits.Quina barra! Què no tenia casa ella?
Quan esteia amb les altres ella no hi era mai. Una antisocial vaja. Mira que era rareta perquè sempre em feia sentir malament.

La vaig conéixer quan vaig haver de canviar de vida i sobretot d'hàbits. El meu interior i el meu passat m'obligaves a canviar d'aires si no volia trobar-me dins d'un pou sense fons. Però quins aires!!

Em vaig equivocar i el pou era ella. I  només em vaig poder cridar. I per sort algú et dóna la mà i t'embolcalla en una abraçada mentre la Soledat desapareix...

No sé cap on ha anat ara, la faig fora aviat si ve a trucar-me a la porta o em faig l'adormida...

Això és un avís per a tu AINA GELABERT SABATER :) per a que tanquis la porta amb clau i pany!

T'estimo