diumenge, 26 de desembre del 2010

Nadal 2010


Altre any amb l'arribada del Nadal.
Menjar, menjar, menjar... Sopa, porcella, torrons, cava...

Aquest ha estat una mica especial, ja que, durant tot el 24 em donaren l'oportunitat d'assistir voluntariament a una escola de Nadal organitzada per Amadiba, una ONG per a persones amb discapacitats psíquiques (que acaba dia 7 de Gener).
Hi anava amb una mica de por, per no saber que em trobaria, i ja us dic que, encara que no es comuniquin gaire, els seus somriures t'arriben ben endins...

La nit bona, aquest any, la passarem a Sóller amb les famoses gambes,...


... les matines amb la Sibil.la, i la xocolatada a la Rectoria on es cantaren nadales animadament.


I així arriba el 25...


...taula parada i disposats a quedar ben tips.


 

La nostra nit de Nadal sempre acaba amb unes Quines al poble i tinguerem gaire sort.


Que passeu les festes, el millor que pogueu, amb els que més estimeu i sempre recordant els que ja no hi són...
Bon Nadal!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Sopar de Nadal dels CdM

"Els castells, la sibil.la, la dieta mediterània, el tango i el flamenc, foren els protagonistes del sopar de Nadal dels Castellers de Mallorca"



Des de la nostra web www.castellersdemallorca.com

"Com ja és tradició durant les nostres vacances, els Castellers de Mallorca ens endiumenjam per assistir al sopar de Nadal a l'IES Joan Maria Tomàs. La nova i l'antiga comissió de festes vestiren l'institut de gala per rebre els castellers, familiars i amics a un dels esdeveniments més emotius i agradables de l'any. Hi hagué una bona diversitat de plats per triar i tothom s'omplí la panxa ben aviat, amb l'acompanyament de bons vins i cava.

Però el moment més important de la nit arribà després de sopar, quan començà l'espectacle, enguany un programa especial de Quarts de nou, dedicat a la nostra colla i presentat per Carles Esteve i Elisabet Carnisser a la mallorquina.

El programa, a més d'incloure el ja tradicional vídeo resum de la temporada i el ball de la canalla


va fer un homenatge a les distintes figures declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat:


la sibil·la,

 la dieta mediterrània,

 el flamenc,


el tango


...i, evidentment, els castells.


Tot plegat, una hora i mitja de rialles, música i manca de ridícul absolut. Des d'aquí volem donar l'enhorabona a la comissió de festes per la feina feta!











Castellers, molts d'anys i bones festes! Salut i castells!"

Dies a Barna


Sé que he tardat molt en tornar a actualitzar el blog i que tot i estar ens dies de tardor hem pogut gaudir de dies típics de primavera. El temps torna boig juntament amb tot el món....

Del 18 al 21 de Novembre vaig disfrutar de fer turisme per terres catalanes en bona companyia. Allà semblava haver arribat de cop en ple hivern i doriem amb doble edredó perquè encara no havies tengut temps de comprar-te cap calefactor... :) Aina.


Vaig estar tant contenta de veure't a l'aeroport esperant-me amb una carpeta amb la mà perquè tenies exàmens (i amb la qual t'havien confós de periodista) però disposada a passar el màxim de temps possible amb mi.
Costa una mica ara recordar algún fet graciós perquè ha passat molt temps... però sé que no volia marxar i que tenc ganes de tornar-te a tenir per aquí, juntament amb les altres.


Els dies que vaig estar per casa teva, va concidir amb una festa que es feia en reconeixement als castells que havien esdevingut feia poc patrimoni inmaterial de la humanitat, a l'antiga fàbrica Damm, amb les actuacions de "Teràpia de Shock" i els "Lax'n'busto".

El Diumenge al matí partirem a Terrassa, per a veure la darrera actuació castellera en la Diada dels amfitrions, els Minyons de Terrassa.


Hi havia gran espectació perquè la colla volia descarregar el tercer 3de10 de la seva història.
Després de desmontar-ho dos cops, varem poder veure una aleta de 3de10. I encara que no quedaren contents perquè només va quedar en carregat, fou un castell nou tant per a alguns espectadors com pels nous de la pròpia colla.


Així que tancaren temporada amb un gust agre-dolç, però amb prous motius de cel.lebració.


Felicitats i gràcies Aina :)

divendres, 5 de novembre del 2010

amiga soledat






Qualsevol relació és difícil de portar. Ostres, quina feinada! Per molt que facis, moltes vegades no n'hi ha prou i és que sempre demanem més i més...
De totes maneres hi ha relacions que més valdria no tenir... Aquesta es diu Soledat i portavem una mena de relació que no podia aguantar. Venia a veure'm sobretot a les nits.Quina barra! Què no tenia casa ella?
Quan esteia amb les altres ella no hi era mai. Una antisocial vaja. Mira que era rareta perquè sempre em feia sentir malament.

La vaig conéixer quan vaig haver de canviar de vida i sobretot d'hàbits. El meu interior i el meu passat m'obligaves a canviar d'aires si no volia trobar-me dins d'un pou sense fons. Però quins aires!!

Em vaig equivocar i el pou era ella. I  només em vaig poder cridar. I per sort algú et dóna la mà i t'embolcalla en una abraçada mentre la Soledat desapareix...

No sé cap on ha anat ara, la faig fora aviat si ve a trucar-me a la porta o em faig l'adormida...

Això és un avís per a tu AINA GELABERT SABATER :) per a que tanquis la porta amb clau i pany!

T'estimo

dimecres, 3 de novembre del 2010

Jornada de sensibilització: ONCE


El passat 24 d'Octubre la Once i els seus afiliats (juntament amb l'agència de voluntariat) organitzaren una jornada per a sensibilitzar la societat. Per a mostrar com és el seu dia a dia amb les seves circumstàncies.

El dia començà una mica fred i tranquil, però aviat la plaça Espanya s'omplí de gent.


Eren moltes les activitats que hi podies trobar, i molts els patrocinadors que ajudaren a aquest esdeveniment.

Al final del dia passaren més de 4000 persones i puc assegurar que quasi totes passaren pel taller de pintura.
Aquest tingué gran èxit entre els més petits...
...però també entre els no tant petits.
En aquest taller es podien fer dibuixos amb textures i retoladors que feien olor a fruites, pintar el nom amb l'alfabet Braille i fer figures amb plastilina.

A cada taller es repartia una fitxa on s'anaven apuntant els que havien realitzat i en fer-ne quatre rebies un petit detall, o podies participar a un concurs que organitzava el Corte Inglés.

Un altre taller era el de Mobilitat. En aquest et posaves dins la pell d'una persona cega, tapante els ulls i guiar-te per un recorregut amb l'ajuda d'un bastó.
Seguidament podies pujar una rampa a sobre d'una cadira de rodes.

Altres foren el taller de Braille;

Construcció d'una ciutat ideal (a més de ser amb productes reciclables)

Escacs


Escalada (amb els ulls tapats)

I diferents actuacions musicals

Una diada per a concienciar que junts podem avançar amb normalitats, però encara queden molts obstacles que superar.

Gràcies a l'Agència de Voluntariat i a la ONCE

dissabte, 16 d’octubre del 2010

XII Diada dels Castellers de Mallorca

Una altra temporada que tanca amb la nostra Diada (tot i que encara queda la de Mordor).
Aquest any tornaren a venir convidats els Minyons de Terrassa així com els mateixos Al.lots de Llevant que sempre ens acompanyen.
El dia començà amb algun núvol i més de 200 Minyons acomodant-se a les aules del Madina Mayurqa després de passar la nit en vaixell.

Obrirem l'actuació amb els respectius pilars de 4 caminant. I com és tradició, la nostra enxaneta és pujada al balcó on aquest any no hi havia n'Aina Calvo (i la canalla no li va poder demanar un local per assajar).


Amb plaça mig plena, les nostres rondes foren omplertes per un 5d7, torre de 7 carregada, 4d7 amb l'agulla i vano de pilars saludats (dos de 4 i un de 5).


Els nervis i la indecisió de l'enxaneta a coronar el castell feu que no descarregassim la torre. Aquest va ser el moment de tensió entre les colles i el públic. Però tot va quedar en un ensurt (i algunes seqüel.les).

 Els Al.lots de Llevant per la seva part feren un 4d7a, 4d7 lleuger, 3d7 i pilar de 5 mentre parlaven de velers i de que guapa és Mallorca amb el Qde9. Segurament veurem la seva torre de 7 a la seva Diada el porper dia 30 d'Octubre on hi haurà els Castellers de Barcelona.

La major espectació fou pels Minyons de Terrassa que dugueren a Mallorca un 2d8f, 3d9f, 4d8...

... i tancaren amb 8 pilars de 4.

Doncs bé, actuació completada per part de les tres colles només quedava el sopar i la festa a les voltes (de la qual no cal donar detalls). Però sempre acaben sortint a la llum algunes fotografies com aquesta, de la nova secció al facebook "Cuore Grana".


Fins a la propera
Salut i Castells.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Reculls






Era com quan em tapaven el ulls el dia del meu aniversari per a colpejar la petita olla de fang que penjava d’un fil plena de dolços. Senties els crits ansiosos dels amics que t’envoltaven mentre tu perdies la noció de l’espai i amb el pal encertaves alguna altra cosa. És aquesta sensació, la que t’envaeix a les nits i espanta...

[petit fragment d'un relat sense final...]






 
L’altre dia, mentre em capficava en les meves coses, vaig mirar per la finestra, aquella que cada dia em mostrava el moviment del món estant jo aturada.

Just davant meu, al bloc de pisos que s’alçava a l’altre costat del carrer vaig veure-hi un nen que feliçment llançava bombolles de sabó, amb uns ulls com taronges esperant veure-les enlairar-se lliurement. Algunes es barrejaven entre la gent que passejava pel carrer quasi encuriosides per saber que feien, o que es deien... Altres es deixaven portar per l’aire i anaven més lluny, quasi encuriosides per veure aquell món. Un món que no podrien assaborir per la seva fràgil existència...

La vida, la vida és la innocència d’aquell nen, que llançava bombolles de sabó plenes de somnis encara per complir. La vida és assaborir el món amb el més gran dels nostres somriures. La vida és la nostra fràgil existència, que ens hauria d’ajudar a viure plenament, perquè en el fons, tots som com una bombolla de sabó.

EAT PRAY LOVE






"... Pero yo me fundo tanto con la persona a la que quiero que desaparezco. Soy como una membrana permeable. Si te quiero, te lo doy todo. Te doy mi tiempo, mi cariño, mi entrepierna, mi dinero, mi familia, mi perro, el dinero de mi perro, el tiempo de mi perro...todo. Si te quiero, cargaré con tus penas, saldaré todas tus deudas, te protegeré de todas tus inseguridades, te sacaré de dentro todas esas cualidades que no habías sabido cultivar y compraré regalos de Navidad a toda tu familia. Te daré el sol y la luna, y, si no puedo dártelos, te invitaré a unas buenas vacaciones, llueve o truene. Te daré todo esto y más hasta que me quede tan machacada y vacía por dentro para recuperar energías que no me quede más remedio que enamorarme perdidamente de otro..."

ELIZABETH GILBERT


"Come Reza Ama" és la darrera novetat en taquilla que estrenaren el passat 24 de Setembre.
És un reflex de la superació de la vida mitjançant tres viatges que molts de nosaltres ens encantaria fer.
Perquè el món no s'acaba fins que no ens enfrontem contra tot el que la vida ens posa al davant. Vull creure en aquesta petita ficció. Trobar la pau interior i a mi mateixa.

dijous, 23 de setembre del 2010

La TARDOR ja ens toca la porta

http://www.youtube.com/watch?v=QiVS56IePXw&feature=player_embedded



Amb l'entrada de la Tardor, del vent, la pluja i la caiguda de les fulles us convit a escoltar aquesta melodía mentre les gotetes d'aigua piquen els vidres...

Que somieu en caragols!!

dilluns, 20 de setembre del 2010

50+1


 Com saps bé, mare, la tradicional pujada a Lluc a menjar caragols amb allioli i arròs brut no ha estat per celebrar l'aniversari del pare, sinó el teu. Pujareu un dia abans amb la intenció d'anar a dormir a l'hora dels frares, a les 12 i de despertar-se amb els "piu-piu" dels ocells.
En canvi, tu veres passar les hores mentre enraonaves sobre la inclinació del teu llit. Així que veres sortir el sol i per fi arribar el moment del dinar amb regal inclòs.


Avui el dia s'ha despert amb la peresa habitual del dilluns. Fins i tot n'ha tengut el sol que ha passat torn als núvols i a la pluja. Pluja. Tu vas néixer un dia plujós i t'encanta que ho faci cada dia assenyalat.
-" no cal que facis res avui mare, ens podem dedicar a fer una coca" - t'he dit mentre passavem amb el cotxe pel Parc de la Mar mirant les ones.
- " llàstima de la cuina" - has dit quan hem trobat la recepta i hem ambientat el procés amb bona música (intentat amagar el soroll dels cotxes).


I ja ho tenim tot. Les "fajitas mexicanes", el xampany, el Brownie amb xocolata desfeta, la casa neta, nosatres, tu i un any més... :)

Per molts d'anys!! :-***