Qualsevol relació és difícil de portar. Ostres, quina feinada! Per molt que facis, moltes vegades no n'hi ha prou i és que sempre demanem més i més...
De totes maneres hi ha relacions que més valdria no tenir... Aquesta es diu Soledat i portavem una mena de relació que no podia aguantar. Venia a veure'm sobretot a les nits.Quina barra! Què no tenia casa ella?
Quan esteia amb les altres ella no hi era mai. Una antisocial vaja. Mira que era rareta perquè sempre em feia sentir malament.
La vaig conéixer quan vaig haver de canviar de vida i sobretot d'hàbits. El meu interior i el meu passat m'obligaves a canviar d'aires si no volia trobar-me dins d'un pou sense fons. Però quins aires!!
Em vaig equivocar i el pou era ella. I només em vaig poder cridar. I per sort algú et dóna la mà i t'embolcalla en una abraçada mentre la Soledat desapareix...
No sé cap on ha anat ara, la faig fora aviat si ve a trucar-me a la porta o em faig l'adormida...
Això és un avís per a tu AINA GELABERT SABATER :) per a que tanquis la porta amb clau i pany!
T'estimo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada