Podria haver posat l'escrit que vaig fer la primera vegada que et vaig veure, dia 8 d'Agost del 2006, però no m'ha semblat el més adient i a més, ja n'estàs al corrent de les meves paranoies al diari :).
La nostra relació ha estat de les complicades (com totes les relacions que podem tenir), però el que més em fascina de tot plegat és que encara et tingui aprop meu. Hem tret la capacitat d'anar esborrant els mals moments i restar amb una sola idea: l'amistat i l'estimació que ens tenim al cap i a la fi.
A n'aquesta vida se'ns escapa sovint un "t'estimo" o un "sempre seré al teu costat" que amb el temps va perdent sentit. Gràcies per demostrar-me el contrari. Que segueixes aquí.
Gràcies per ser-hi, per haver-te creuat amb mi.
Moltes felicitats Jordi
(no tenim altra foto eh?, ja saps que toca... :))
T'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada